El formigó armat és el responsable del 75% de les emissions mundials de CO₂ derivades del sector de la construcció. Per això, en els casos on no sigui viable la seva substitució completa per sistemes constructius més ecològics, cal introduir vies per reduir l’impacte ambiental del seu ús:

1 . Utilitzar àrid reciclat (ceràmic, procedent d’excavació o residus de la construcció) quan els requisits ho permetin (soleres, formigó de farciment, etc.). És imprescindible controlar la granulometria i la presència de sulfats derivats del guix, que impedeixen el seu ús estructural.

2 . Estudiar l’ impacte ambiental de tots els elements que participen en la construcció amb formigó (desencofrants, taulers d’encofrat, separadors, etc.).

3 . Controlar els recobriments, per assegurar el cicle de vida més llarg possible. De fet, aquest és un dels principals problemes ambientals del formigó a llarg termini, ja que, en general, es preveu una vida màxima d’uns 25-30 anys per corrosió dels armats.

Descarregar documents:
IBAVI Sol·licitud mostres